GUACALA!! UNS DIES PEL PAÍS DE CHAVEZ

Hola!!
Primer que tot agraïr el missatge de la Mireia, i de passo veure que la Churris està bé.
Bueno, he estat desconnectat totalment del món, la veritat es que no he tingut oportunitat de poder-me connectar, ha estat dificil.
Ara aqui ja a Maracaibo, a casa de la Lis, em vingut al Sambil, aixi un estil de Corte inglés on finalment he pogut connectar-me.
Per ara tot anat força bé. Sempre hi ha coses durant un viatge i mes si viatges a un país de Sudamèrica. Tranquila mama, per ara no m'han secuestrat. Encara no sabem si anirem a Colòmbia, es veu que hi ha força folcloro pel segrest dels dos xiquets portuguesos.
Què podria explicar del país del petroli, de Chavez, de les dones guapes?
Per a un europeu, en aquest català i perellonenc podria dir que Veneçuela es un páis de contrastos per contrastar. Tot es tant, tant diferent al que estic acostumbrat. Per exemple despues d´un viatge tant llarg, saps que ets a l'altra banda del xarco, pero no esperes tants canvis. Només sortir de l'aeroport descobreixes un país diferent, on no hi ha normes, on tot es possible. Els taxistes cobren segons volen, lo cinturó de seguretat està nomes per a fer bonic, la cervesa es 10 vegades més barata que l'aigua, la gent va muntada a les camionets, i també el lloc on circular es una aventura i un safari només per als més valents.

La veritat es que fins ara la impressió que he tingut ha estat un pèl decepcionat, es un país molt, molt bonic pero que la mateixa gent no el cuida, que no es preocupa molt per la millora del seu país, per superar-se... i veus a tot arreu cartells de Chavez, talment com un páis socialista que és.
Pots trobar-te desde els models més cars i luxosos de 4x4 importats d'Estats units als cotxes vells, destrossats dels anys 60. Un país de contrastos, el centre ric, modern, i les rodalies i montanyes amb els cerros de chavoles pobrissimes, sense les necessitats mínimes.
Lo millor de tot es l'alegria de la gent, la música que els acompanya a tot arreu, gent molt oberta i sempre decidida a parlar. Lo millor es que no trobes turistes enlloc, ni catalans ni españols ni res de res, i millor encara perque pots entrar dins el seu mon.

Bueno, ja aniré posant més cosetes, estic fent un diari de cada dia que ja el penjaré de les anmectodes i coses curioses que ens han anat passant, que noi son poques.

Un besito a tots, una abraçada. I envieu-me cosetes!!

PD. A miquel ja li he trobat el seu cacique d'estos añejos 500 años o algo així!!
Victor